de Susan M. DiGiacomo, Ph.D., Professora a la Universitat Rovira i Virgili
podeu trobar la carta en català aquí i l'original aquí
dissabte, 31 de juliol del 2010
divendres, 30 de juliol del 2010
Gairebé 4.000 persones contra els productes catalans
Gairebé 4.000 persones contra els productes catalans
Més de 3.900 persones s'han adherit al grup de facebook
http://www.facebook.com/pages/Tu-prohibes-los-Toros-Yo-NO-compro-productos-Catalanes/135809189792138?v=wall&ref=ts#!
tú prohibes los toros, yo no compro productos catalanes'. Els creadors del grup recorden la conferència 'Ser taurino y catalán' de la psicòloga barcelonina Marilén Barceló, que va demanar que "si están en contra de la Fiesta, que veten también los correbous. Pero, claro, no se atreven, pues perderían votos de las tierras del Ebro. Esa postura es de cobardes"."Si Cataluña dice no a los toros, estará diciendo no a la democracia", va sentenciar.
Més de 3.900 persones s'han adherit al grup de facebook
http://www.facebook.com/pages/Tu-prohibes-los-Toros-Yo-NO-compro-productos-Catalanes/135809189792138?v=wall&ref=ts#!
tú prohibes los toros, yo no compro productos catalanes'. Els creadors del grup recorden la conferència 'Ser taurino y catalán' de la psicòloga barcelonina Marilén Barceló, que va demanar que "si están en contra de la Fiesta, que veten también los correbous. Pero, claro, no se atreven, pues perderían votos de las tierras del Ebro. Esa postura es de cobardes"."Si Cataluña dice no a los toros, estará diciendo no a la democracia", va sentenciar.
La Internacional Liberal dóna suport a la nació catalana
La Internacional Liberal dóna suport a la nació catalana
El seu secretari general considera el 10-J "l'expressió més gran per al dret a l'autodeterminació d'Europa dels darrers 20 anys"
El secretari general de la Internacional Liberal -la federació mundial de partits liberals-, el macedoni Emil Kirjas, considera que "no té sentit" que el Tribunal Constitucional tombés l'Estatut de Catalunya que es va aprovar en referèndum. "La Internacional Liboral dóna ple suport a l'existència de la nació catalana i la necessitat que el català sigui reconegut", ha explicat en declaracions a l'ACN. Per això, Kirjas celebra que més d'un milió de persones sortissin al carrer per reivindicar els seus drets el 10 de juliol. "Durant més de dues dècades, aquesta ha estat l'expressió més gran per al dret a l'autodeterminació d'Europa, i m'atreviria a dir de tot el món", ha dit.
El secretari general de la federació mundial de partits liberals, organització de la qual forma part Convergència i Unió, ha demanat als partits catalans i de l'Estat espanyol que prenguin les seves responsabilitats per aconseguir que es compleixi la voluntat del poble de Catalunya.
http://www.naciodigital.cat/noticia/16981/internacional/liberal/dona/suport/nacio/catalana
El seu secretari general considera el 10-J "l'expressió més gran per al dret a l'autodeterminació d'Europa dels darrers 20 anys"
El secretari general de la Internacional Liberal -la federació mundial de partits liberals-, el macedoni Emil Kirjas, considera que "no té sentit" que el Tribunal Constitucional tombés l'Estatut de Catalunya que es va aprovar en referèndum. "La Internacional Liboral dóna ple suport a l'existència de la nació catalana i la necessitat que el català sigui reconegut", ha explicat en declaracions a l'ACN. Per això, Kirjas celebra que més d'un milió de persones sortissin al carrer per reivindicar els seus drets el 10 de juliol. "Durant més de dues dècades, aquesta ha estat l'expressió més gran per al dret a l'autodeterminació d'Europa, i m'atreviria a dir de tot el món", ha dit.
El secretari general de la federació mundial de partits liberals, organització de la qual forma part Convergència i Unió, ha demanat als partits catalans i de l'Estat espanyol que prenguin les seves responsabilitats per aconseguir que es compleixi la voluntat del poble de Catalunya.
http://www.naciodigital.cat/noticia/16981/internacional/liberal/dona/suport/nacio/catalana
dijous, 29 de juliol del 2010
Comunicat a tots els XxxxDecideix!
Els integrants de la Comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes, constituïda en el Plenari del passat 26 de juny, volem puntualitzar que:
- Les consultes han estat, i son encara, un factor molt important de sensibilització, conscienciació i mobilització nacional.
- El Moviment de les consultes locals sobre la independència, és un moviment de base, sorgit del poble, que és qui les organitza. És democràtic, participatiu, transversal i totalment apartidista. En cap moment ha estat al servei de cap partit o moviment polític, i te clar que ha de continuar treballant des del pluralisme i la unitat d’acció.
El seu objectiu és que les persones que vivim al Principat de Catalunya, ens puguem expressar democràticament i en llibertat, sobre el nostre futur com a país: continuar vinculats a l'estat espanyol, o recuperar la llibertat nacional, constituint el nostre propi estat, lliure i sobirà en el marc dels pobles lliures del mon.
Per això cal que les persones dels pobles i ciutats on encara no s’ha fet la consulta tinguin l'oportunitat de manifestar la seva opinió.
- Les comissions locals, organitzadores a cada població de les consultes, estan integrades per persones que prioritzen el servei al país per sobre de les seves diferents sensibilitats socials i polítiques, tant si son independents, com militants d'un partit o moviment polític, i sense que aflori cap partidisme.
La naturalesa descentralitzada, unitària i transversal de les comissions locals i el fet que una gran part de les persones que les integrem provinguem del mon associatiu -poc acostumades a les maniobres habituals dels professionals de la política institucional- fa que puguin esdevenir instruments partidistes o de promoció d’oportunistes que cerquin, en l’exercici de la política, una sortida professional fàcil.
- La Comissió gestora de la Permanent es va constituir per tal de refer una xarxa social a tot Catalunya, malmesa per la utilització, en molts casos partidista, que n'han fet algunes persones de la mal anomenada “Comissió Nacional de les consultes per la independència”.
Per tot això, volem manifestar que:
- Mentre el Plenari no decideixi si dóna, o no, suport a cap candidatura en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, ningú pot utilitzar el Moviment de les consultes en aquest sentit.
- Ningú està autoritzat a fer us de les comissions locals organitzadores de les consultes per capitalitzar-se políticament, ni pretendre instrumentalitzar el treball de milers de voluntaris de tot el país en benefici propi o del seu plantejament polític particular. Les persones que ho desitgin poden, legítimament, plantejar les plataformes polítiques que vulguin i presentar a la ciutadania de Catalunya les propostes programàtiques que creguin oportunes, però, de cap manera, estan autoritzades a utilitzar, instrumentalitzar i manipular les comissions locals, ja sigui en benefici propi o partidista. Denunciem i denunciarem qualsevol intent de manipulació del Moviment de les consultes.
És molt important que tothom tingui ben clar el posicionament del Moviment de les consultes, per això, demanem als mitjans de comunicació que, quan es refereixin a aquelles persones que, amb una clara opció política, s'auto-proclamin organitzadors, representants o portaveus de les consultes no se’ls anomeni com a tal, ja que en cap cas les representen. La responsabilitat d'aquests càrrecs no ha estat assignada a ningú i no es farà fins al proper plenari que se celebrarà el 18 de setembre.
Comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes
- Les consultes han estat, i son encara, un factor molt important de sensibilització, conscienciació i mobilització nacional.
- El Moviment de les consultes locals sobre la independència, és un moviment de base, sorgit del poble, que és qui les organitza. És democràtic, participatiu, transversal i totalment apartidista. En cap moment ha estat al servei de cap partit o moviment polític, i te clar que ha de continuar treballant des del pluralisme i la unitat d’acció.
El seu objectiu és que les persones que vivim al Principat de Catalunya, ens puguem expressar democràticament i en llibertat, sobre el nostre futur com a país: continuar vinculats a l'estat espanyol, o recuperar la llibertat nacional, constituint el nostre propi estat, lliure i sobirà en el marc dels pobles lliures del mon.
Per això cal que les persones dels pobles i ciutats on encara no s’ha fet la consulta tinguin l'oportunitat de manifestar la seva opinió.
- Les comissions locals, organitzadores a cada població de les consultes, estan integrades per persones que prioritzen el servei al país per sobre de les seves diferents sensibilitats socials i polítiques, tant si son independents, com militants d'un partit o moviment polític, i sense que aflori cap partidisme.
La naturalesa descentralitzada, unitària i transversal de les comissions locals i el fet que una gran part de les persones que les integrem provinguem del mon associatiu -poc acostumades a les maniobres habituals dels professionals de la política institucional- fa que puguin esdevenir instruments partidistes o de promoció d’oportunistes que cerquin, en l’exercici de la política, una sortida professional fàcil.
- La Comissió gestora de la Permanent es va constituir per tal de refer una xarxa social a tot Catalunya, malmesa per la utilització, en molts casos partidista, que n'han fet algunes persones de la mal anomenada “Comissió Nacional de les consultes per la independència”.
Per tot això, volem manifestar que:
- Mentre el Plenari no decideixi si dóna, o no, suport a cap candidatura en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, ningú pot utilitzar el Moviment de les consultes en aquest sentit.
- Ningú està autoritzat a fer us de les comissions locals organitzadores de les consultes per capitalitzar-se políticament, ni pretendre instrumentalitzar el treball de milers de voluntaris de tot el país en benefici propi o del seu plantejament polític particular. Les persones que ho desitgin poden, legítimament, plantejar les plataformes polítiques que vulguin i presentar a la ciutadania de Catalunya les propostes programàtiques que creguin oportunes, però, de cap manera, estan autoritzades a utilitzar, instrumentalitzar i manipular les comissions locals, ja sigui en benefici propi o partidista. Denunciem i denunciarem qualsevol intent de manipulació del Moviment de les consultes.
És molt important que tothom tingui ben clar el posicionament del Moviment de les consultes, per això, demanem als mitjans de comunicació que, quan es refereixin a aquelles persones que, amb una clara opció política, s'auto-proclamin organitzadors, representants o portaveus de les consultes no se’ls anomeni com a tal, ja que en cap cas les representen. La responsabilitat d'aquests càrrecs no ha estat assignada a ningú i no es farà fins al proper plenari que se celebrarà el 18 de setembre.
Comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes
Unitat Nacional Catalana no participa en la formació d’una nova Candidatura Independentista al Parlament de Catalunya.
Unitat Nacional Catalana,organització adherida a la Conferència Nacional del Sobiranisme vol manifestar que no participa en la formació d’una nova Candidatura Independentista al Parlament de Catalunya.
UNCat ha pres part des del primer moment en els debats de la Conferència Nacional del Sobiranisme per tal de cercar la unitat independentista, no creiem que la iniciativa fos senyal de divisió sinó, i ben al contrari, un intent d’aplegar esforços i iniciatives en un objectiu comú: que l’ Independentisme entri al Parlament.
Creiem que cal la unitat dels projectes Reagrupament i Solidaritat Catalana i que conjuntament articulin el pal de paller que serveixi de nexe d’unió del independentisme. És un deure patriòtic la unitat d’acció, cal que els Sr. Joan Carretero i el Sr. Joan Laporta s’esforcin per assolir aquesta unitat, la victòria neix de la unitat, i no pas de la divisió.
Si no s’aconsegueix aquesta unitat difícilment l’independentisme entrarà al Parlament. Tant sols la unitat ens donarà la força necessària per permetre un moviment fort, cohesionat i ampli.
Per aquestes raons no podem recolzar la creació d’una alternativa electoral diferenciada de Reagrupament i Solidaritat Catalana, la unitat no s’assolirà creant noves candidatures sinó, i tant sols, unint les propostes ja existents.
Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana UNCat
www.unitat.cat
28 de juliol de l’any 2010
Presentada oficialment "SI - Coalició per a la Independència".
Nova candidatura unitària per la independència. Ahir a la tarda, els partits i entitats de la Conferència Nacional del Sobiranisme (CNS) van anunciar la seva voluntat d’acord d’una llista conjunta per a la independència de cara a les properes eleccions. S'articularia com una tercera candidatura sobiranista, que competiria amb Reagrupament i Solidaritat Catalana, malgrat insisteixen en mantenir una crida a la unitat d'acció, i electoral.
No es canviarà el disseny de les columnes de Puig i Cadafalch
La reconstrucció de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc avança. Segons l'arquitecte del projecte, Manel Sangenís, s'ha decidit respectar el disseny de les anteriors. Han descartat, per tant, coronar l'estructura amb les victòries alades que Puig i Cadafalch havia previst originalment.
dimecres, 28 de juliol del 2010
Presentació de Solidaritat Catalana al Vallès Occidental
Benvolguts/des companys i companyes,
El proper dijous 29 de juliol a les 20h, al Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla 69), farem la presentació del projecte de la Solidaritat Catalana per la Independència a Sabadell i al Vallès Occidental.
La presentació anirà a càrrec dels companys Alfons López Tena i Uriel Bertran i servirà per començar a organitzar la Comissió de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència al Vallès Occidental.
Si us plau, reenvieu aquesta convocatòria i organitzem la gran candidatura electoral per la independència!
Moltes gràcies,
Solidaritat Catalana per la Independència
La CUP d'Arenys de Munt se suma a la Crida per la Terra i convida a la resta d'assemblees locals a afegir-s'hi
L'assemblea local de la CUP d'Arenys de Munt ha fet públic el seu suport a la Crida per la Terra, constituïda el passat 11 de juliol amb l'objectiu de presentar una candidatura independentista, d'esquerres i ecologista al Parlament de Catalunya. La Crida per la Terra, creada a conseqüència del 'no' reiterat de la CUP a fer el salt al Parlament, pretén oferir una alternativa electoral que dugui que l'anomenat independentisme revolucionari al Parlament. En aquest context, la CUP d'Arenys de Munt s'hi ha adherit en bloc -tot i que els impulsors de la Crida demanaven que no es produís d'aquesta manera- i fins i tot han demanat públicament a la resta d'assemblees locals de la CUP que s''incorporin' a aquesta proposta.
El Parlament desestima homenatjar els jugadors catalans que van guanyar el Mundial per Espanya
La proposta del PP ha estat votada en contra per totes les forces parlamentàries de la Mesa · Sánchez-Camacho acusa als partits d''ignorar la realitat social de Catalunya'
Llegiu-ne més
dimarts, 27 de juliol del 2010
ESTIMATS LAPORTA I CARRETERO
"Que Laporta i Carretero facin un esforç d’entesa i que sumin la demostrada capacitat de lideratge del primer amb el rigor i la tasca brillant del segon"
per Victor Alexandre
per Victor Alexandre
Somniem junts
Des d’Òmnium Cultural volem agrair-vos molt sincerament el suport que hem rebut al llarg d’aquests dies. A la manifestació del 10 de juliol vam fer sentir més que mai que Som una nació i nosaltres decidim i som conscients que el valor d’aquestes paraules rau en la força d’haver estat tants i d’haver cridat de forma unànime com el que som, un poble.
El vídeo que adjuntem és una mostra d’aquest crit col·lectiu. Aquesta versió inèdita de 3 minuts de Somniem, amb lletra de Lluís Llach i direcció de Lluís Danés, reuneix les més de 40 persones que van cedir la seva imatge per dir que somiem l’impossible perquè sabem que és possible.
dijous, 22 de juliol del 2010
Entrevista amb Manuel Ortega
Manuel Ortega, immigrat andalús, ciutadà català de Parets del Vallès i independentista confés.
Des d'Andalusia
Des d'Andalusia
LA CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA AVALA ELS PROCESSOS D'INDEPENDÈNCIA
LA CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA AVALA ELS PROCESSOS D'INDEPENDÈNCIA I RECONEIX QUE LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA NO VIOLA LA LLEI INTERNACIONAL
Notícia extreta de Vilaweb
Confiem que tots els catalans sapiguem estar a l'alçada de l'oportunitat que ens està oferint el món de constituir-nos en estat.
Foto (360º) de la Manifestació
Una foto espectacular que gira 360º per a recordar, 12 dies després, la manifestació més multitudinària dels darrers temps a Catalunya. Més d'un milió de persones cridant consignes independentistes no és quelcom que es pugui oblidar fàcilment. Hem encetat una nova pàgina a la història del nostre país que, sens dubte, ens ha de portar un futur pròsper i lliure.
Declaració d'Estat per Catalunya
Dilluns el CCN i de forma oficial va enviar a tots els partits polítics el document Declaració d'Estat per Catalunya.
Segons el CCN aquest pas, és el punt principal del full de ruta confeccionat fa un any i mig, per tal de forçar els partits polítics a definir-se, i pels esdeveniments dels darrers dies (sentència TC, rebuig ILP, solidaritat catalana) sembla que ens ratifica ja com a única alternativa viable per convertir-nos en Estat.
Segons el CCN aquest pas, és el punt principal del full de ruta confeccionat fa un any i mig, per tal de forçar els partits polítics a definir-se, i pels esdeveniments dels darrers dies (sentència TC, rebuig ILP, solidaritat catalana) sembla que ens ratifica ja com a única alternativa viable per convertir-nos en Estat.
Adéu Espanya
Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessin millor.
Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs res, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre. Que n'és, d'absurd!
Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes.
No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!
Adéu Espanya
(Enviat per Jordi T)
dimecres, 21 de juliol del 2010
Reportatge fotogràfic de la Manifestació del 10 de Juliol
Aquí trobareu un magnífic reportatge fotogràfic de la Manifestació
"http://josepmcp.blogspot.com/search/label/REPORTATGES"
"http://josepmcp.blogspot.com/search/label/REPORTATGES"
dimarts, 20 de juliol del 2010
CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA
http://www.solidaritatcatalana.cat/
Joan Laporta i Estruch - Alfons López Tena - Uriel Bertran i Arrué
Joan Laporta i Estruch - Alfons López Tena - Uriel Bertran i Arrué
dilluns, 19 de juliol del 2010
LA CANDIDATURA UNITÀRIA DEL SOBIRANISME AVANÇA
Una vintena de forces polítiques i socials que comprenen la pràctica totalitat de l´independentisme català es van aplegar el dia 14 passat a l’Ateneu Barcelonès amb la finalitat de formar una candidatura unitària, transversal i equitativa per a les pròximes eleccions. Hi va...n ser presents Víctor Terradellas, del corrent Plataforma per la Sobirania de Convergència Democràtica de Catalunya; Ramon Carné del Cercle Català de Negocis, Eduard López i Elisenda Paluzie, d’Esquerra Republicana; Roger Granados, Esther Ponsa, Ignasi Planas, Marc Viñolas i Imma Bellafont, de Reagrupament; Josep Manuel Ximenis, de les CUP d’Arenys; Enric Canela, de Suma Independència; Anna Arqué, de Democràcia Catalana; Josep Planchart, d’Estat Català; Xavier Andreu d’Unitat Catalana; Agustí Soler del Partit Republicà Català; Carles Móra de la Coordinadora de les Consultes i Carme Forcadell, de la Plataforma pel Dret a Decidir; ; Victor Cucurull d’Acte de Sobirania; Josep M. Andreu del CADCI; Santiago Espot, de Força Catalunya; Santiago Vilanova, d’Alternativa Verda; Pep Puig dels Verds; Carles Roca, de Crida per la Terra i altres.
Hi van assistir-hi també Josep Maria Terricabras, Toni Strubell i Sergi Jover vocal de l’Ateneu a títol personal.
La convocatòria la van fer els promotors del Manifest per una Conferència Nacional del Sobiranisme, que han signat un centenar de persones de prestigi vinculades amb tots els àmbits de la societat catalana. Dels sis promotors, van assistir Heribert Barrera, Joan Blanch, Oriol Domènech, Agustí Bassols i Antoni M. Badia i Margarit. El Dr. Moisés Broggi el volia presidir però va patir una indisposició. L’acte el va presentar Josep M. Minguell, i Josep Pinyol en va coordinar la discussió estratègica.
L’assemblea va acordar que els membres dels col•lectius polítics mantindrien dues reunions la setmana entrant amb responsables del màxim nivell per establir els acords bàsics i començar a proposar noms per a confeccionar les llistes electorals de les quatre circumscripcions catalanes. D’aquestes reunions ha de sortir també un consell d’arbitratge integrat per persones de prestigi i neutralitat reconeguts que tingui potestat per decidir si no hi ha entesa a l’hora d’establir l’ordre dels candidats.
Tots els assistents van coincidir en un acord de mínims, que comença per tenir com a única prioritat que el Parlament faci una proclamació unilateral d’independència. Tota la resta de qüestions parlamentàries quedarien a l’albir de cadascun dels diputats que sortissin elegits, de manera que cada representant podrà defensar íntegrament el programa del seu grup. Hi va haver acord que els punts bàsics de les negociacions s’haurien de tancar abans de finals de juliol perquè les eleccions seran, amb tota probabilitat, a finals d’octubre.
Els assistents van convenir que el moment és únic perquè l’independentisme obtingui uns resultats electorals històrics, un cop les enquestes li donen ja la majoria social i la manifestació del 10 de juliol i les consultes a centenars de pobles li han donat el protagonisme al carrer. Tots van assumir també que les forces presents per separat obtindrien, amb tota probabilitat, resultats minsos, i que era justament la força d’una candidatura unitària la que els donaria visibilitat i seria capaç d’aglutinar els vots de moltíssimes persones desencisades per les actuacions dels partits tradicionals al llarg dels últims anys.
Hi van assistir-hi també Josep Maria Terricabras, Toni Strubell i Sergi Jover vocal de l’Ateneu a títol personal.
La convocatòria la van fer els promotors del Manifest per una Conferència Nacional del Sobiranisme, que han signat un centenar de persones de prestigi vinculades amb tots els àmbits de la societat catalana. Dels sis promotors, van assistir Heribert Barrera, Joan Blanch, Oriol Domènech, Agustí Bassols i Antoni M. Badia i Margarit. El Dr. Moisés Broggi el volia presidir però va patir una indisposició. L’acte el va presentar Josep M. Minguell, i Josep Pinyol en va coordinar la discussió estratègica.
L’assemblea va acordar que els membres dels col•lectius polítics mantindrien dues reunions la setmana entrant amb responsables del màxim nivell per establir els acords bàsics i començar a proposar noms per a confeccionar les llistes electorals de les quatre circumscripcions catalanes. D’aquestes reunions ha de sortir també un consell d’arbitratge integrat per persones de prestigi i neutralitat reconeguts que tingui potestat per decidir si no hi ha entesa a l’hora d’establir l’ordre dels candidats.
Tots els assistents van coincidir en un acord de mínims, que comença per tenir com a única prioritat que el Parlament faci una proclamació unilateral d’independència. Tota la resta de qüestions parlamentàries quedarien a l’albir de cadascun dels diputats que sortissin elegits, de manera que cada representant podrà defensar íntegrament el programa del seu grup. Hi va haver acord que els punts bàsics de les negociacions s’haurien de tancar abans de finals de juliol perquè les eleccions seran, amb tota probabilitat, a finals d’octubre.
Els assistents van convenir que el moment és únic perquè l’independentisme obtingui uns resultats electorals històrics, un cop les enquestes li donen ja la majoria social i la manifestació del 10 de juliol i les consultes a centenars de pobles li han donat el protagonisme al carrer. Tots van assumir també que les forces presents per separat obtindrien, amb tota probabilitat, resultats minsos, i que era justament la força d’una candidatura unitària la que els donaria visibilitat i seria capaç d’aglutinar els vots de moltíssimes persones desencisades per les actuacions dels partits tradicionals al llarg dels últims anys.
Diputats britànics per la independència catalana
Manifestacions massives al carrer i votacions independents massives per la
independència. Primera foto: L'hora de la veritat al Big Ben del Parlament
del Regne Unit.
Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a
favor d'un referèndum per la independència de Catalunya. L'ocupació de
Catalunya el 1714 pels absolutistes francesos i castellans fou possible per
la traició del Parlament anglès d'aquell temps dels seus aliats a Catalunya
a canvi del dret de vendre esclaus a l'Imperi Espanyol entre d'altra
bijuteria (Veure search Com Anglaterra va trair els catalans):
"Que aquesta Cambra observa que més d'un milió de persones han participat en
la manifestació del 10 juliol 2010 a Barcelona a favor dels drets reals de
Catalunya; es felicita el continuat debat sobre la Constitució de Catalunya;
creu que Catalunya és una nació; reconeix que votacions organitzades amb
independència mostren una majoria a favor de la independència; expressa
preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada
pel referèndum de 2006 sobre l'Estatut d'Autonomia ha estat violada per la
justicia de Madrid en el seu fallo de juny 2010; expressa una preocupació
addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin
retallades judicials d'organitzacions que no són neutrals o independents en
aquesta matèria; i crida perquè l'Estatut de 2006 s'apliqui tal com s'ha
votat a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement
determinar democràticament el seu propi futur." Signat per Hywel Williams,
Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike
Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, diputats del
Parlament de Londres.
(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 juliol
2010) http://www.publications.parliament.uk/pa/cm/cmedm/100714e01.htm
independència. Primera foto: L'hora de la veritat al Big Ben del Parlament
del Regne Unit.
Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a
favor d'un referèndum per la independència de Catalunya. L'ocupació de
Catalunya el 1714 pels absolutistes francesos i castellans fou possible per
la traició del Parlament anglès d'aquell temps dels seus aliats a Catalunya
a canvi del dret de vendre esclaus a l'Imperi Espanyol entre d'altra
bijuteria (Veure search Com Anglaterra va trair els catalans):
"Que aquesta Cambra observa que més d'un milió de persones han participat en
la manifestació del 10 juliol 2010 a Barcelona a favor dels drets reals de
Catalunya; es felicita el continuat debat sobre la Constitució de Catalunya;
creu que Catalunya és una nació; reconeix que votacions organitzades amb
independència mostren una majoria a favor de la independència; expressa
preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada
pel referèndum de 2006 sobre l'Estatut d'Autonomia ha estat violada per la
justicia de Madrid en el seu fallo de juny 2010; expressa una preocupació
addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin
retallades judicials d'organitzacions que no són neutrals o independents en
aquesta matèria; i crida perquè l'Estatut de 2006 s'apliqui tal com s'ha
votat a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement
determinar democràticament el seu propi futur." Signat per Hywel Williams,
Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike
Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, diputats del
Parlament de Londres.
(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 juliol
2010) http://www.publications.parliament.uk/pa/cm/cmedm/100714e01.htm
L’Europa e la questione catalana: perché non si può sottovalutarla
(Recomanem aquest article en italià escrit pel periodista italià Daniele Germani, publicat al Giornalettismo el 14 de juliol del 2010: "L’Europa e la questione catalana: perché non si può sottovalutarla". Si tens cap amic, conegut o saludat italià, envia-li l'article!)
La Catalogna reclama l’indipendenza e nei prossimi mesi si potrebbe aprire una importante crisi diplomatica che rischia di mutare il tessuto sociale e territoriale europeo; per ottenerla è pronta ad inasprire la lotta politica interna ed internazionale.
Barcellona, Girona, Lloret de Mar, Mirò, Gaudì e la Sagrada Familia, il Camp Nou e l’F.C. Barcellona. È molto probabile che la maggior parte degli italiani, e non solo, colleghino automaticamente queste città, persone e luoghi direttamente e unicamente alla Spagna; non è del tutto errato, ma non è neanche tutta la verità. I nomi che ho citato possiedono un importante elemento in comune: sono tutti parte della storia, del territorio o della società della Catalogna. E tra Spagna e Catalogna le differenze sono davvero abissali. E attenzione, la Catalogna e la sue ambizioni separatiste poco hanno a che fare con la Padania. Vi spieghiamo anche il perchè.
LA CATALOGNA, QUESTA SCONOSCIUTA – Il territorio che va dai Pirenei mediterranei, compresa la regione sud della Francia con capitale Perpignan, fino a sud, Comunità Valenciana e isole Baleari comprese, nonché la regione sarda di Alghero, ha costituito per centinaia di anni uno stato indipendente e potente, la Catalugna appunto, che ha imposto per secoli il proprio dominio al Mediterraneo, conquistando anche buona parte della penisola italica ed esercitando una massiccia influenza economica e culturale a tutto il meridione d’Italia. Basti considerare che il catalano, la lingua che si parla in Catalogna insieme allo spagnolo, per un lungo periodo fù anche lingua ufficiale dell’ allora Regno delle Due Sicilie. Oggi in Italia è riconosciuta come idioma puro ed è anche lingua ufficiale minoritaria della città di Alghero. Per la comprensione della questione catalana, e il perchè essa sia così importante per la Spagna e soprattutto per la Comunità Europea, senza addentrarci troppo in questioni storiche bisogna però fare un piccolo passo indietro e ripercorrere rapidamente la storia di questa regione. Fino all’11 settembre 1714, giorno della caduta di Barcellona e del Regno di Aragona per mano di Filippo V, che inglobò il territorio catalano in quello che diventerà l’attuale Spagna, la Catalogna fu un vero e proprio stato indipendente, nato quasi un millennio prima, nel X secolo, per mano di Vilfredo I. La conquista spagnola della Catalogna si protrasse fino al 1932, quando essa, dopo la caduta del dittatore Primo de Ribera, si dichiarò autonoma. Nel 1939 il dittatore Franco conquistò ancora la regione, iniziando una repressione che durò fino alla sua morte, nel 1975. Durante questo arco temporale, i separatisti furono duramente repressi e il sangue catalano scorse a fiumi. La castello-fortezza di Montjuic a Barcellona divenne il triste simbolo della repressione franchista; migliaia di catalani vi furono imprigionati, torturati e uccisi per questioni razziali o solo erano stati sentiti parlare il catalano. La lingua catalana era proibita, tanto più lo erano i simboli e le bandiere catalane; sfidare questo divieto portava direttamente nelle segrete di Montjiuc. La morte del dittatore sapgnolo diede nuova vita alla questione separatista della Catalogna. Il 1977 è ricordato dai catalani come l’anno della prima imponente manifestazione democratica a favore dell’indipendenza. Vi fu una presa di coscienza che diede impulso al primo statuto della regione autonoma della Catalogna, la quale, con la riforma della costituzione spagnola sempre del 1977, potè finalmente ristabilire una sorta di autogoverno. Per più di 30 anni, il governo catalano ha lottato al fine di guadagnare sempre più autonomia, imponendo le proprie forze di polizia (i Mossos d’Esquadra), leggi che regolamentano l’istruzione e la sanità, ma potendo fare poco riguardo l’autonomia economica. Ed è proprio questo il punto cardine dove fa perno la nascente “questione catalana”, e che rischia di incendiare il panorama politico internazionale.
CATALOGNA, IL MOTORE DELLA SPAGNA – Sarebbe riduttivo però parlare di motivazioni essenzialmente economiche alla base della lotta indipendentista catalana; la regione gode di una unità territoriale e culturale ben definita. La lingua catalana, ad esempio, ha poco in comune con lo spagnolo, ed è considerata dai catalani come lo strumento di integrazione per i popoli che scelgono la Catalogna e Barcellona in particolare come meta della migrazione. Il popolo catalano, a differenza di altri popoli secessionisti ed indipendentisti, non fa differenze etniche e razziali. Catalano lo è chi accetta, assorbe ed apprende lingua, cultura e mentalità locale; inoltre lo è chi approva e appoggia le questioni sociali come l’autonomia e l’unità territoriale, il rispetto per le diversità e l’integrazione, ed infine, è catalano chi, accettato tutto ciò, lavora e vive onestamente in Catalogna. I catalani quindi, a dispetto come detto di altre popolazioni, sono un insieme variegato di lingue e (passateci il termine) di “razze” completamente differenti. Il pensiero del catalano va al di la’ della persona stessa, ma si basa su un principio morale tanto semplice e scontato, quanto raro da incontrare, e cioè che la diversità è forza, e non il contrario. Forse è proprio per il mix di tutte queste ragioni che la Catalogna è diventata nell’arco di 30 anni il vero motore dell’economia spagnola. I numeri, in questo caso, parlano chiaro: più del 20 % del PIL iberico è prodotto in Catalogna, nonostante essa occupi solo per circa il 5 % del territorio spagnolo e che la sua popolazione non superi il 15 % della popolazione totale. Questa predominanza deriva anche da fattori ambientali, oltre che umani, difatti la posizione geografica affacciata sull’alto Mediterraneo e protesa verso l’Europa mediterranea, ha aiutato molto lo sviluppo industriale e soprattutto il terziario, (il settore delle piccole e medie imprese della Catalogna è uno dei più sviluppati di tutta l’Europa) essendo durante l’autarchia franchista una delle mete preferite per l’immigrazione interna, ed ora mondiale.
10 LUGLIO, L’IMPONENTE MANIFESTAZIONE DI BARCELLONA – Sabato 10 Luglio la capitale catalana è stata il teatro della manifestazione più imponente che la città ricordi. Tema dei manifestanti uno solo: indipendenza. Più di un milione di persone, la stessa polizia ha stimato in 1.100.000 il numero dei partecipanti, è scesa per le strade di Barcellona dopo che il Tribunale Costituzionale aveva rispedito al mittente lo Statuto della regione, che tra le altre cose dichiarava la regione come nazione. La rabbia dei cittadini catalani è derivata dal fatto che questa decisione è giuta del tutto inaspettata, dopo che lo Statuto era stato approvato sia dal parlamento di Catalogna che da quello di Madrid, ovvero il governo centrale di Luis Zapatero. Quindi, a sentire i catalani, se è vero che i parlamenti rappresentano i cittadini, allora il Tribunale Costituzionale non ha rispettato la volontà di milioni di persone, sia catalane che spagnole. E il ragionamento, a dirla tutta, non fa una piega.
LE VOCI DEI PROTAGONISTI – La manifestazione è stata totalemente pacifica, e l’isolato gesto di uno squilibrato che ha tentato di aggredire l’attuale presidente della Regione catalana, non ha minimamente influito sul senso della protesta. Durante la manifestazione abbiamo raccolto molte testimonianze di chi era giunto a Barcellona da tutta la Catalogna, e non solo. Ve ne riportiamo alcune, nel tentativo di comprendere meglio le ragioni di questo evento, che tutti, senza eccezione, hanno definito storico. Tra le varie opinioni raccolte, tutte in comune hanno una visione chiara e dal quale nessuno si discosta riguardante l’economia: l’indipendenza è necessaria per il benessere economico della Catalogna che invia a Madrid (noi diremmo a Roma Ladrona) tasse per un valore di 100 e vede ritornare sul territorio solo 10. Ma naturalmente, seppur la questione economica sia di fondamentale importanza, questa rappresenta solamente una delle ragioni per cui i catalani richiedono l’indipendenza. Interessante il commento di Sergi, 25 anni, che vede la manifestazione come un importante palcoscenico internazionale, mediante il quale la causa indipendentista catalana potrà avere maggiore visibilità e urlare all’Europa e al mondo intero che esiste una Nazione catalana. Maica, 60 anni, e Francesc, 65, sono marito e moglie. Manifestano non solo con la loro presenza, ma anche visivamente, sfoggiando bandiere e un ombrello decisamente “indipendentista” (vedi foto), il loro l’orgoglio dell’essere catalani. Mi dicono “Siamo stranieri, catalani, e non siamo spagnoli, perchè lo stato e il Tribunale Costituzionale non ci rappresentano. Attendiamo la nostra libertà e autonomia”. E sentirsi stranieri in terra propria potrebbe essere decisamente poco piacevole.
SECESSIONE O FEDERALISMO? - Da anni in Catalogna si dibatte su che tipo di indipendenza e autonomia attuare. Delle due correnti di pensiero che vanno per la maggiore, l’una è secessionista, l’altra federalista. Molte persone ci dicono che dopo la bocciatura dello Statuto si sono sentite profondamente offese, moralmente violentate, e che se prima avrebbero accettato di buon grado anche un’autonomia su base di stato federale alla tedesca. “Comprendiamo che per 30 anni lo stato spagnolo ci ha preso in giro. Ora è il momento di reagire.” dice Arantxa. Dello stesso avviso anche Aslane, 35 anni, “Oggi ti direi secessione. Quello che è accaduto è incredibile. Due parlamenti che approvano una decisione di un popolo intero e poi un Tribunale di retaggio franchista boccia tutto. È qualcosa di inaccettabile”. Illuminante poi una sua dichiarazione che ci aiuta a comprendere meglio il popolo spagnolo: “da noi si dice ’sei come la spada toledana’, cioè fatta di un acciaio durissimo che non si spezza mai, se non quando il colpo è troppo forte. Ecco, il governo di Madrid sta cercando di spezzare questo acciaio, ma la strada sarà davvero lunga. E ora diciamo prou, basta!”. E aggiunge: “La Catalogna è più europeista della Spagna. Ma noi non volevamo uno stato, volevamo soltanto essere indipendenti. E chiedo a Madrid: ma perchè ce l’avete con noi?”. Forse perchè se ad un’automobile togli il motore, questa si ferma e inizia a fare la ruggine. Ma forse le motivazioni sono più complesse.
COSA NE SARÀ DELLA CATALUGNA– Irene, 30 anni, è di avviso diverso sulla questione indipendenza, o meglio, rigurado l’autonomia della Catalogna. Dice ”Io credo nella possibilità di creare uno stato federale dove possano convivere diverse nazionalità, che siano catalane, basche o galiziane fa poca differenze, ma che siano gestite autonomamente, con la possibilità di mutuo soccorso in caso di bisogno. L’unione della diversità fa la forza”. Quindi indipendenza a tutti i costi, ma non a costo della divisione del territorio nazionale. Conclude con una dichiarazione che poi alla fine svela il perchè più di un milione di persone stiano manifestando con tanto fervore: ”Il sentimento catalano è qualcosa di piú che una lingua, un territorio, una danza; è qualcosa che si porta e si sente a pelle e si vede rinforzato ogni volta che qualcuno lo discute o tratta di bloccarlo o di distruggerlo. E facendo cosí, invece, provoca l’effetto contrario: prendiamo ancora piú conscenza di quello che significa e lo difendiamo a morte”. Insomma, qualcosa che va ben oltre i numeri, i soldi e le tasse che non tornano. La Catalogna si sente Nazione, qualcuno addirittura la sente già come Stato, tanto da aver organizzato la selezione nazionale di Catalogna, che, tanto per precisare, sarebbe composta per la quasi totalità da quei giocatori che domenica sera si laureati Campioni del Mondo in Sudafrica. Uno stato a se, o federale, però poco conta. Quello che conta davvero è che qualcosa avvenga, che questa manifestazione inneschi qualcosa di più grande che un semplice dibattito politico. Lo sperano tutti. Alcuni, come Luisa, 30 anni, sono scettici che qualcosa possa cambiare in breve tempo. “ A Madrid” dice “domani (domenica 11 Luglio, nda) si parlerà soltanto della finale Mondiale. E chi parlerà di questa manifestazione lo farà solo in tono denigratorio” cosa che in effetti è avvenuta, seppur in parte e solo da una piccola parte della stampa spagnola. La speranza di Mari, 75 anni, è che “L’unione questa volta faccia la forza. Io ho 75 anni ma sono qui, anche per una mia amica che è malata”.
UNA LUNGA LOTTA - La manifestazione si conclude solo quando ormai è sera inoltrata. Lascia molta speranza nel popolo catalano, nell’autodeterminazione del proprio territorio ad una indipendenza questa volta reale e senza compromessi. Il prossimo ottobre si voterà il nuovo parlamento e Convergenza e Unione, il partito che ha governato la regione per 23 anni sino al 2003, sembra favorito per la riconquista del potere politico. Leggendo i giornali locali, sembra che il livello di scontro politico si alzerà e che questa volta la Catalogna non resterà a guardare e ad aspettare che il suo futuro venga costruito da altri. Si parla di disobbedienza civile, ma non vengono esplicate le eventuali modalità di protesta. Su una cosa i catalani sono tutti d’accordo: no a qualsiasi forma di violenza. Se indipendenza sarà, sarà pacifica. “La lucha serà larga”, la lotta sarà lunga, affermano quasi tutti, ma la determinazione che abbiamo visto negli occhi di chi, famiglie con bambini, giovani e anziani, catalani da sette generazioni e catalani invece per passione, ha manifestato era davvero intensa. Per la Catalogna si apre un periodo importante e l’Europa non potrà certamente snobbare la “questione catalana”. La partita, insomma, è aperta. E che vinca non il migliore, ma il buonsenso.
La Catalogna reclama l’indipendenza e nei prossimi mesi si potrebbe aprire una importante crisi diplomatica che rischia di mutare il tessuto sociale e territoriale europeo; per ottenerla è pronta ad inasprire la lotta politica interna ed internazionale.
Barcellona, Girona, Lloret de Mar, Mirò, Gaudì e la Sagrada Familia, il Camp Nou e l’F.C. Barcellona. È molto probabile che la maggior parte degli italiani, e non solo, colleghino automaticamente queste città, persone e luoghi direttamente e unicamente alla Spagna; non è del tutto errato, ma non è neanche tutta la verità. I nomi che ho citato possiedono un importante elemento in comune: sono tutti parte della storia, del territorio o della società della Catalogna. E tra Spagna e Catalogna le differenze sono davvero abissali. E attenzione, la Catalogna e la sue ambizioni separatiste poco hanno a che fare con la Padania. Vi spieghiamo anche il perchè.
LA CATALOGNA, QUESTA SCONOSCIUTA – Il territorio che va dai Pirenei mediterranei, compresa la regione sud della Francia con capitale Perpignan, fino a sud, Comunità Valenciana e isole Baleari comprese, nonché la regione sarda di Alghero, ha costituito per centinaia di anni uno stato indipendente e potente, la Catalugna appunto, che ha imposto per secoli il proprio dominio al Mediterraneo, conquistando anche buona parte della penisola italica ed esercitando una massiccia influenza economica e culturale a tutto il meridione d’Italia. Basti considerare che il catalano, la lingua che si parla in Catalogna insieme allo spagnolo, per un lungo periodo fù anche lingua ufficiale dell’ allora Regno delle Due Sicilie. Oggi in Italia è riconosciuta come idioma puro ed è anche lingua ufficiale minoritaria della città di Alghero. Per la comprensione della questione catalana, e il perchè essa sia così importante per la Spagna e soprattutto per la Comunità Europea, senza addentrarci troppo in questioni storiche bisogna però fare un piccolo passo indietro e ripercorrere rapidamente la storia di questa regione. Fino all’11 settembre 1714, giorno della caduta di Barcellona e del Regno di Aragona per mano di Filippo V, che inglobò il territorio catalano in quello che diventerà l’attuale Spagna, la Catalogna fu un vero e proprio stato indipendente, nato quasi un millennio prima, nel X secolo, per mano di Vilfredo I. La conquista spagnola della Catalogna si protrasse fino al 1932, quando essa, dopo la caduta del dittatore Primo de Ribera, si dichiarò autonoma. Nel 1939 il dittatore Franco conquistò ancora la regione, iniziando una repressione che durò fino alla sua morte, nel 1975. Durante questo arco temporale, i separatisti furono duramente repressi e il sangue catalano scorse a fiumi. La castello-fortezza di Montjuic a Barcellona divenne il triste simbolo della repressione franchista; migliaia di catalani vi furono imprigionati, torturati e uccisi per questioni razziali o solo erano stati sentiti parlare il catalano. La lingua catalana era proibita, tanto più lo erano i simboli e le bandiere catalane; sfidare questo divieto portava direttamente nelle segrete di Montjiuc. La morte del dittatore sapgnolo diede nuova vita alla questione separatista della Catalogna. Il 1977 è ricordato dai catalani come l’anno della prima imponente manifestazione democratica a favore dell’indipendenza. Vi fu una presa di coscienza che diede impulso al primo statuto della regione autonoma della Catalogna, la quale, con la riforma della costituzione spagnola sempre del 1977, potè finalmente ristabilire una sorta di autogoverno. Per più di 30 anni, il governo catalano ha lottato al fine di guadagnare sempre più autonomia, imponendo le proprie forze di polizia (i Mossos d’Esquadra), leggi che regolamentano l’istruzione e la sanità, ma potendo fare poco riguardo l’autonomia economica. Ed è proprio questo il punto cardine dove fa perno la nascente “questione catalana”, e che rischia di incendiare il panorama politico internazionale.
CATALOGNA, IL MOTORE DELLA SPAGNA – Sarebbe riduttivo però parlare di motivazioni essenzialmente economiche alla base della lotta indipendentista catalana; la regione gode di una unità territoriale e culturale ben definita. La lingua catalana, ad esempio, ha poco in comune con lo spagnolo, ed è considerata dai catalani come lo strumento di integrazione per i popoli che scelgono la Catalogna e Barcellona in particolare come meta della migrazione. Il popolo catalano, a differenza di altri popoli secessionisti ed indipendentisti, non fa differenze etniche e razziali. Catalano lo è chi accetta, assorbe ed apprende lingua, cultura e mentalità locale; inoltre lo è chi approva e appoggia le questioni sociali come l’autonomia e l’unità territoriale, il rispetto per le diversità e l’integrazione, ed infine, è catalano chi, accettato tutto ciò, lavora e vive onestamente in Catalogna. I catalani quindi, a dispetto come detto di altre popolazioni, sono un insieme variegato di lingue e (passateci il termine) di “razze” completamente differenti. Il pensiero del catalano va al di la’ della persona stessa, ma si basa su un principio morale tanto semplice e scontato, quanto raro da incontrare, e cioè che la diversità è forza, e non il contrario. Forse è proprio per il mix di tutte queste ragioni che la Catalogna è diventata nell’arco di 30 anni il vero motore dell’economia spagnola. I numeri, in questo caso, parlano chiaro: più del 20 % del PIL iberico è prodotto in Catalogna, nonostante essa occupi solo per circa il 5 % del territorio spagnolo e che la sua popolazione non superi il 15 % della popolazione totale. Questa predominanza deriva anche da fattori ambientali, oltre che umani, difatti la posizione geografica affacciata sull’alto Mediterraneo e protesa verso l’Europa mediterranea, ha aiutato molto lo sviluppo industriale e soprattutto il terziario, (il settore delle piccole e medie imprese della Catalogna è uno dei più sviluppati di tutta l’Europa) essendo durante l’autarchia franchista una delle mete preferite per l’immigrazione interna, ed ora mondiale.
10 LUGLIO, L’IMPONENTE MANIFESTAZIONE DI BARCELLONA – Sabato 10 Luglio la capitale catalana è stata il teatro della manifestazione più imponente che la città ricordi. Tema dei manifestanti uno solo: indipendenza. Più di un milione di persone, la stessa polizia ha stimato in 1.100.000 il numero dei partecipanti, è scesa per le strade di Barcellona dopo che il Tribunale Costituzionale aveva rispedito al mittente lo Statuto della regione, che tra le altre cose dichiarava la regione come nazione. La rabbia dei cittadini catalani è derivata dal fatto che questa decisione è giuta del tutto inaspettata, dopo che lo Statuto era stato approvato sia dal parlamento di Catalogna che da quello di Madrid, ovvero il governo centrale di Luis Zapatero. Quindi, a sentire i catalani, se è vero che i parlamenti rappresentano i cittadini, allora il Tribunale Costituzionale non ha rispettato la volontà di milioni di persone, sia catalane che spagnole. E il ragionamento, a dirla tutta, non fa una piega.
LE VOCI DEI PROTAGONISTI – La manifestazione è stata totalemente pacifica, e l’isolato gesto di uno squilibrato che ha tentato di aggredire l’attuale presidente della Regione catalana, non ha minimamente influito sul senso della protesta. Durante la manifestazione abbiamo raccolto molte testimonianze di chi era giunto a Barcellona da tutta la Catalogna, e non solo. Ve ne riportiamo alcune, nel tentativo di comprendere meglio le ragioni di questo evento, che tutti, senza eccezione, hanno definito storico. Tra le varie opinioni raccolte, tutte in comune hanno una visione chiara e dal quale nessuno si discosta riguardante l’economia: l’indipendenza è necessaria per il benessere economico della Catalogna che invia a Madrid (noi diremmo a Roma Ladrona) tasse per un valore di 100 e vede ritornare sul territorio solo 10. Ma naturalmente, seppur la questione economica sia di fondamentale importanza, questa rappresenta solamente una delle ragioni per cui i catalani richiedono l’indipendenza. Interessante il commento di Sergi, 25 anni, che vede la manifestazione come un importante palcoscenico internazionale, mediante il quale la causa indipendentista catalana potrà avere maggiore visibilità e urlare all’Europa e al mondo intero che esiste una Nazione catalana. Maica, 60 anni, e Francesc, 65, sono marito e moglie. Manifestano non solo con la loro presenza, ma anche visivamente, sfoggiando bandiere e un ombrello decisamente “indipendentista” (vedi foto), il loro l’orgoglio dell’essere catalani. Mi dicono “Siamo stranieri, catalani, e non siamo spagnoli, perchè lo stato e il Tribunale Costituzionale non ci rappresentano. Attendiamo la nostra libertà e autonomia”. E sentirsi stranieri in terra propria potrebbe essere decisamente poco piacevole.
SECESSIONE O FEDERALISMO? - Da anni in Catalogna si dibatte su che tipo di indipendenza e autonomia attuare. Delle due correnti di pensiero che vanno per la maggiore, l’una è secessionista, l’altra federalista. Molte persone ci dicono che dopo la bocciatura dello Statuto si sono sentite profondamente offese, moralmente violentate, e che se prima avrebbero accettato di buon grado anche un’autonomia su base di stato federale alla tedesca. “Comprendiamo che per 30 anni lo stato spagnolo ci ha preso in giro. Ora è il momento di reagire.” dice Arantxa. Dello stesso avviso anche Aslane, 35 anni, “Oggi ti direi secessione. Quello che è accaduto è incredibile. Due parlamenti che approvano una decisione di un popolo intero e poi un Tribunale di retaggio franchista boccia tutto. È qualcosa di inaccettabile”. Illuminante poi una sua dichiarazione che ci aiuta a comprendere meglio il popolo spagnolo: “da noi si dice ’sei come la spada toledana’, cioè fatta di un acciaio durissimo che non si spezza mai, se non quando il colpo è troppo forte. Ecco, il governo di Madrid sta cercando di spezzare questo acciaio, ma la strada sarà davvero lunga. E ora diciamo prou, basta!”. E aggiunge: “La Catalogna è più europeista della Spagna. Ma noi non volevamo uno stato, volevamo soltanto essere indipendenti. E chiedo a Madrid: ma perchè ce l’avete con noi?”. Forse perchè se ad un’automobile togli il motore, questa si ferma e inizia a fare la ruggine. Ma forse le motivazioni sono più complesse.
COSA NE SARÀ DELLA CATALUGNA– Irene, 30 anni, è di avviso diverso sulla questione indipendenza, o meglio, rigurado l’autonomia della Catalogna. Dice ”Io credo nella possibilità di creare uno stato federale dove possano convivere diverse nazionalità, che siano catalane, basche o galiziane fa poca differenze, ma che siano gestite autonomamente, con la possibilità di mutuo soccorso in caso di bisogno. L’unione della diversità fa la forza”. Quindi indipendenza a tutti i costi, ma non a costo della divisione del territorio nazionale. Conclude con una dichiarazione che poi alla fine svela il perchè più di un milione di persone stiano manifestando con tanto fervore: ”Il sentimento catalano è qualcosa di piú che una lingua, un territorio, una danza; è qualcosa che si porta e si sente a pelle e si vede rinforzato ogni volta che qualcuno lo discute o tratta di bloccarlo o di distruggerlo. E facendo cosí, invece, provoca l’effetto contrario: prendiamo ancora piú conscenza di quello che significa e lo difendiamo a morte”. Insomma, qualcosa che va ben oltre i numeri, i soldi e le tasse che non tornano. La Catalogna si sente Nazione, qualcuno addirittura la sente già come Stato, tanto da aver organizzato la selezione nazionale di Catalogna, che, tanto per precisare, sarebbe composta per la quasi totalità da quei giocatori che domenica sera si laureati Campioni del Mondo in Sudafrica. Uno stato a se, o federale, però poco conta. Quello che conta davvero è che qualcosa avvenga, che questa manifestazione inneschi qualcosa di più grande che un semplice dibattito politico. Lo sperano tutti. Alcuni, come Luisa, 30 anni, sono scettici che qualcosa possa cambiare in breve tempo. “ A Madrid” dice “domani (domenica 11 Luglio, nda) si parlerà soltanto della finale Mondiale. E chi parlerà di questa manifestazione lo farà solo in tono denigratorio” cosa che in effetti è avvenuta, seppur in parte e solo da una piccola parte della stampa spagnola. La speranza di Mari, 75 anni, è che “L’unione questa volta faccia la forza. Io ho 75 anni ma sono qui, anche per una mia amica che è malata”.
UNA LUNGA LOTTA - La manifestazione si conclude solo quando ormai è sera inoltrata. Lascia molta speranza nel popolo catalano, nell’autodeterminazione del proprio territorio ad una indipendenza questa volta reale e senza compromessi. Il prossimo ottobre si voterà il nuovo parlamento e Convergenza e Unione, il partito che ha governato la regione per 23 anni sino al 2003, sembra favorito per la riconquista del potere politico. Leggendo i giornali locali, sembra che il livello di scontro politico si alzerà e che questa volta la Catalogna non resterà a guardare e ad aspettare che il suo futuro venga costruito da altri. Si parla di disobbedienza civile, ma non vengono esplicate le eventuali modalità di protesta. Su una cosa i catalani sono tutti d’accordo: no a qualsiasi forma di violenza. Se indipendenza sarà, sarà pacifica. “La lucha serà larga”, la lotta sarà lunga, affermano quasi tutti, ma la determinazione che abbiamo visto negli occhi di chi, famiglie con bambini, giovani e anziani, catalani da sette generazioni e catalani invece per passione, ha manifestato era davvero intensa. Per la Catalogna si apre un periodo importante e l’Europa non potrà certamente snobbare la “questione catalana”. La partita, insomma, è aperta. E che vinca non il migliore, ma il buonsenso.
Consulta sobre la independència de la Nació Catalana |
La participació a la consulta sobre la independència feta el 20 de juny ha estat del 32%. Això significa que 1 de cada 3 bellaterrencs ha vingut a votar al col·legi electoral de la Plaça del Pi o ho ha fet mitjançant el vot anticipat.
RESULTATS
VOTS EMESOS : 691
VOTS SI : 636
VOTS NO : 50
VOTS EN BLANC : 3
VOTS NULS : 2
APUNTS/ANÈCDOTES
L’organització de la consulta a Bellaterra ha comptat amb la participació de 30 voluntaris que, distribuïts per barris i funcions complementàries, han treballat intensament des del dia 3 de maig de 2010.
A la plataforma Bellaterra Decideix s’han aplegat persones d’edats i orientació política molt diversa. Professors universitaris, empresaris, estudiants, professionals lliberals, treballadors públics, jubilats, etc. Tots ells han fet possible aquest acte de democràcia que suposa una consulta popular.
Entre d’altres accions, des de Bellaterra Decideix s'ha informat tot el veïnat de la consulta a través de comunicats que han arribar a totes les bústies, com al carrer mitjançant pancartes i cartells; s’han establert sistemes de recollida de vot anticipat; s’ha muntat un col·legi electoral informatitzat i amb connexió a temps real amb el sistema de Cerdanyola per tal d’evitar vot duplicat; s’ha organitzat un sistema de càtering pels encarregats de les urnes el dia de la consulta, etc.
Han estat uns dies de molta feina que s’han vist recompensats per la important participació obtinguda. Volem donar les gràcies a tots els que heu votat per fer-nos confiança, tant els qui heu optat pel Sí com pel No, com pel vot en blanc.
Entre d’altres accions, des de Bellaterra Decideix s'ha informat tot el veïnat de la consulta a través de comunicats que han arribar a totes les bústies, com al carrer mitjançant pancartes i cartells; s’han establert sistemes de recollida de vot anticipat; s’ha muntat un col·legi electoral informatitzat i amb connexió a temps real amb el sistema de Cerdanyola per tal d’evitar vot duplicat; s’ha organitzat un sistema de càtering pels encarregats de les urnes el dia de la consulta, etc.
Han estat uns dies de molta feina que s’han vist recompensats per la important participació obtinguda. Volem donar les gràcies a tots els que heu votat per fer-nos confiança, tant els qui heu optat pel Sí com pel No, com pel vot en blanc.
També volem donar les gràcies al conjunt de bellaterrencs i bellaterrenques, a tots i cadascú de vosaltres, pel respecte que heu mostrat per aquesta iniciativa democràtica.
Des de Bellaterra Decideix, hem volgut fer un retorn a aquesta consideració general, tractant de garantir la neutralitat en l’organització de la consulta i assegurant, al màxim, l’austeritat i el bon ús dels recursos disponibles.
També volem mostrar el nostre agraïment a tots els qui han contribuït a finançar els costos derivats d’organitzar la consulta. Sense ells, hauria estat molt difícil fer-la.
El desenvolupament de la consulta ha portat una pila d’anècdotes a Bellaterra Decideix, la majoria molt positives.
Des de personatges famosos que surten sovint als informatius de TV i que s’han acostat a votar al col·legi electoral de la Plaça del Pi fins a persones que han viatjat des de Brussel·les expressament per emetre el seu vot.
Han vingut moltes famílies amb infants. Molts pares alçaven els menuts que dipositaven el vot dins de l’urna.
Des de personatges famosos que surten sovint als informatius de TV i que s’han acostat a votar al col·legi electoral de la Plaça del Pi fins a persones que han viatjat des de Brussel·les expressament per emetre el seu vot.
Han vingut moltes famílies amb infants. Molts pares alçaven els menuts que dipositaven el vot dins de l’urna.
Hi havia joves que tímidament s’apropaven a la taula de votacions i s’estrenaven en la democràcia.
Hem tingut votants d’altres nacionalitats. Algun d’ells ens ha demanat una explicació ben llarga del perquè de les consultes. Després ha votat.
Matrimonis, grups d’amics, parelles que venien per separat i ens anunciaven que el marit o la muller ja havien votat, etc.
Hem tingut votants despistats que han arribat fora de temps i no han pogut exercir el seu dret a vot.
L'afluència de votants ha estat constant al llarg de tota la jornada. El degoteig de persones que venien ha deixat molt poques pauses.
Al col·legi electoral, hi han arribat pastissos, coques i bombons.
En definitiva, una festa de la democràcia que, si no l’has pogut viure aquesta vegada, confiem que no et perdis la propera, quan sigui oficial. Hi estàs ja convidat. !
Si vols col·laborar en properes accions, envia un correu a: bellaterradecideix@digui.cat tot indicant el teu telèfon i la teva adreça.
Si vols col·laborar en properes accions, envia un correu a: bellaterradecideix@digui.cat tot indicant el teu telèfon i la teva adreça.
Salutacions cordials de BELLATERRA DECIDEIX. Juny 2010
divendres, 16 de juliol del 2010
Opinió (enviada per en Joaquim Simon)
Vaig anar a la manifestació amb la idea de fer costat a tots els meus conciutadans catalans en el REBUIG a l'última de les cacicades que ens han fet els nacionalistes espanyols disfressats amb togues de Justicia, però que continuen essent igual d’antidemocràtics i dictadors com ho han estat a tot el llarg dels cinc-cents anys de la que ens han fet conèixer com a Historia de España: un conjunt de pobles dominats amb el lema propi dels centralistes castellans Non Plus Ultra. Tenen crosta de sauris.
Des de fa cinc-cents anys, han mentit constantment sobre els països perifèrics, en particular sobre Catalunya i els seus drets. A més, eternament ens han robat i, a sobre, ens han fet passar a nosaltres com a lladres. Això continua encara avui dia.
Què han fet els nostres suposats dirigents catalans, fora del període de preguerra (amb Macià i Companys)? Els nostres dirigents han estat uns covards que no s’han volgut enfrontar mai amb el centralisme castellà. Avui dia, desprès de 30 anys de la dita democràcia i emparats sota la paraula Catalunya, van tots amb un tacticisme per a no ofendre ni enfrontar-se amb l’ultranacionalisme espanyol. Així, lustre darrera lustre, els catalans anem pagant amb porcions de llibertat, justícia, llengua i economia. Mentrestant, ells continuen discutint-se per a poder tenir més escons al Parlament que els permetin viure còmodament, rebent una sucosa paga que els garanteixi una còmoda vellesa. Per tant, sols es preocupen dels seus partits i es foten del que vol el poble català.
A la manifestació del dissabte dia 10 de juliol, la demanda a tots aquests politicastres, que ens han portat per aquests camins tan retorçats, era clamorosa: acabar, d’una vegada, amb la defensa dels seus interessos particulars i de partit, i treballar tots junts amb un únic objectiu, que era el que la gran majoria de manifestants vàrem demanar durant tot el temps de la manifestació i que era ben simple, INDEPENDÈNCIA.
Si els partits polítics no són capaços de centrar-se en aquesta tasca, que se’n vagin tots a casa: no els volem per a res, ja sortiran dirigents més honrats i valents que ens ajudaran a fer-ho tots junts.
Demano, a través de bellaterradecideix, que es formi una plataforma a tot Catalunya amb la base Decideix i que es presenti a les properes eleccions al Parlament amb el sol lema d'Independència ja que, sense independència, no podrem fer mai res en aquest país. Si som una Nació, també ho hem de demostrar. Qui no avança va enrere. S’han acabat les mitges tintes, tots a una o callem per sempre!
Una forta abraçada a tots els independentistes!
RECULL D'ENLLAÇOS QUE ES FAN RESSÒ DE LA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE JULIOL DE 2010 A NIVELL INTERNACIONAL (Jordi Tardós)
Els vincles amb un asterisc (*) contenen material audiovisual, com ara vídeos.
Europa
1. Euronews: http://www.euronews.net/2010/07/10/catalans-out-in-force-to-defend-self-rule
Àustria
1. derStandard.at *: http://derstandard.at/1277337833282/Hunderttausende-Katalanen-fordern-Unabhaengigkeit
Bòsnia i Hercegovina
1. Sarajevo-x: http://www.sarajevo-x.com/svijet/globus/clanak/100711009
Croàcia
1. Dnevnik *: http://dnevnik.hr/vijesti/svijet/stotine-tisuca-prosvjedovalo-za-autonomiju-katalonije.html
Dinamarca
1. fyens.dk: http://www.fyens.dk/article/1641028:Udland--Milliondemo-for-catalansk-selvstyre
Eslovènia
1. 24ur *: http://24ur.com/novice/svet/katalonci-za-vecjo-neodvisnost.html
2. Mlandia.si: http://www.mladina.si/dnevnik/11-07-2010-katalonci_za_vecjo_avtonomijo/
3. Novice.Dnevnik.si: http://www.dnevnik.si/novice/svet/1042373035
4. RTV Slovejna *: http://tvslo.si/predvajaj/tuttoggi-ii-edizione/ava2.75710192
França
1. France 24: http://www.france24.com/en/20100710-spain-crowds-rally-catalan-autonomy
2. Le Figaro: http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2010/07/10/97001-20100710FILWWW00567-manifestation-pour-la-nation-catalane.php
3. RFI: http://www.rfi.fr/europe/20100710-manifestation-barcelone-defendre-autonomie-catalogne
Espanya
1. El País: http://www.elpais.com/articulo/espana/Decenas/miles/catalanes/echan/calle/recorte/Estatuto/elpepuesp/20100710elpepunac_8/Tes
2. El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/10/barcelona/1278761492.html
3. ABC: http://www.abc.es/20100710/espana/manifestacion-estatut-201007101742.html
Portugal
1. O globo: http://oglobo.globo.com/mundo/mat/2010/07/09/tribunal-espanhol-rejeita-reconhecer-catalunha-como-nacao-917116641.asp
2. A tarde: http://www.atarde.com.br/mundo/noticia.jsf?id=4732064
3. Jornal de noticias: http://jn.sapo.pt/PaginaInicial/Mundo/interior.aspx?content_id=1615252
Grècia
1. Star.gr: http://www.star.gr/index.php?ID=ellada_kosmos&Rec_ID=52036
Irlanda
1. Independent.ie: http://www.independent.ie/breaking-news/world-news/catalan-protest-over-court-ruling-2253996.html
Itàlia
1. Giornaletissimo: http://www.giornalettismo.com/archives/71941/barcellona-catalogna-piede-guerra/
2. La Stampa.it: http://www.lastampa.it/_web/_servizi/apcom/newsapcom.asp?id=PN_20100711_00105
Noruega
1. VG Nett: http://www.vg.no/nyheter/utenriks/artikkel.php?artid=10003369
Regne Unit
1. BBC: http://news.bbc.co.uk/2/hi/world/europe/10588494.stm
2. Daily Express: http://www.dailyexpress.co.uk/posts/view/186242/Catalan-protest-over-court-ruling/
3. Reuters: http://uk.reuters.com/article/idUKTRE6690V920100710
4. Scotsman.com: http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp
5. SkyNews: http://www.skynews.com.au/politics/article.aspx?id=483343
Sèrbia
1. Blic: http://www.blic.rs/Vesti/Svet/197796/Katalonci-traze-status-nacije
Suïssa
1. Le Matin.ch: http://www.lematin.ch/flash-info/monde/espagne-foule-barcelone-defendre-autonomie-catalane
Estats Units
1. Chicago Tribune: http://www.chicagotribune.com/news/nationworld/sns-ap-eu-spain-catalan-charter,0,3960255.story
2. CNN *: http://edition.cnn.com/2010/WORLD/europe/07/11/spain.protests/index.html
3. Los Angeles Times: http://www.latimes.com/news/nationworld/wire/sns-ap-eu-spain-catalan-charter,0,6049371.story
4. Sign On San Diego: http://www.signonsandiego.com/news/2010/jul/10/catalans-rally-for-greater-autonomy-within-spain/
5. The Washington Post: http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/07/10/AR2010071002103.html
6. Associated Press: http://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5hvoD_aS9MyjiPhPiOjRp4xQttGsgD9GSC8KG0
Qatar
1. AlJazeera: http://english.aljazeera.net/news/europe/2010/07/2010710185032846718.html
Índia
1. The Times of India: http://timesofindia.indiatimes.com/world/europe/Catalans-rally-in-Barcelona-for-greater-autonomy-within-Spain/articleshow/6153278.cms
Nova Zelanda
1. The Southland Times: http://www.stuff.co.nz/southland-times/news/world-news/3907312/Huge-Catalan-protest-in-Spain
Rússia
1. Lenta.ru: http://lenta.ru/news/2010/07/11/marcha/
Mundials
1. Demotix: http://www.demotix.com/news/384405/1500000-demostrated-barcelona-defend-catalan-freedom
2. Monters and Critics: http://www.monstersandcritics.com/news/europe/news/article_1569910.php/Hundreds-of-thousands-demonstrate-in-Spain-for-Catalan-autonomy
Europa
1. Euronews: http://www.euronews.net/2010/07/10/catalans-out-in-force-to-defend-self-rule
Àustria
1. derStandard.at *: http://derstandard.at/1277337833282/Hunderttausende-Katalanen-fordern-Unabhaengigkeit
Bòsnia i Hercegovina
1. Sarajevo-x: http://www.sarajevo-x.com/svijet/globus/clanak/100711009
Croàcia
1. Dnevnik *: http://dnevnik.hr/vijesti/svijet/stotine-tisuca-prosvjedovalo-za-autonomiju-katalonije.html
Dinamarca
1. fyens.dk: http://www.fyens.dk/article/1641028:Udland--Milliondemo-for-catalansk-selvstyre
Eslovènia
1. 24ur *: http://24ur.com/novice/svet/katalonci-za-vecjo-neodvisnost.html
2. Mlandia.si: http://www.mladina.si/dnevnik/11-07-2010-katalonci_za_vecjo_avtonomijo/
3. Novice.Dnevnik.si: http://www.dnevnik.si/novice/svet/1042373035
4. RTV Slovejna *: http://tvslo.si/predvajaj/tuttoggi-ii-edizione/ava2.75710192
França
1. France 24: http://www.france24.com/en/20100710-spain-crowds-rally-catalan-autonomy
2. Le Figaro: http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2010/07/10/97001-20100710FILWWW00567-manifestation-pour-la-nation-catalane.php
3. RFI: http://www.rfi.fr/europe/20100710-manifestation-barcelone-defendre-autonomie-catalogne
Espanya
1. El País: http://www.elpais.com/articulo/espana/Decenas/miles/catalanes/echan/calle/recorte/Estatuto/elpepuesp/20100710elpepunac_8/Tes
2. El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/10/barcelona/1278761492.html
3. ABC: http://www.abc.es/20100710/espana/manifestacion-estatut-201007101742.html
Portugal
1. O globo: http://oglobo.globo.com/mundo/mat/2010/07/09/tribunal-espanhol-rejeita-reconhecer-catalunha-como-nacao-917116641.asp
2. A tarde: http://www.atarde.com.br/mundo/noticia.jsf?id=4732064
3. Jornal de noticias: http://jn.sapo.pt/PaginaInicial/Mundo/interior.aspx?content_id=1615252
Grècia
1. Star.gr: http://www.star.gr/index.php?ID=ellada_kosmos&Rec_ID=52036
Irlanda
1. Independent.ie: http://www.independent.ie/breaking-news/world-news/catalan-protest-over-court-ruling-2253996.html
Itàlia
1. Giornaletissimo: http://www.giornalettismo.com/archives/71941/barcellona-catalogna-piede-guerra/
2. La Stampa.it: http://www.lastampa.it/_web/_servizi/apcom/newsapcom.asp?id=PN_20100711_00105
Noruega
1. VG Nett: http://www.vg.no/nyheter/utenriks/artikkel.php?artid=10003369
Regne Unit
1. BBC: http://news.bbc.co.uk/2/hi/world/europe/10588494.stm
2. Daily Express: http://www.dailyexpress.co.uk/posts/view/186242/Catalan-protest-over-court-ruling/
3. Reuters: http://uk.reuters.com/article/idUKTRE6690V920100710
4. Scotsman.com: http://news.scotsman.com/news/Catalonia-39is-not-a-nation39.6412380.jp
5. SkyNews: http://www.skynews.com.au/politics/article.aspx?id=483343
Sèrbia
1. Blic: http://www.blic.rs/Vesti/Svet/197796/Katalonci-traze-status-nacije
Suïssa
1. Le Matin.ch: http://www.lematin.ch/flash-info/monde/espagne-foule-barcelone-defendre-autonomie-catalane
Estats Units
1. Chicago Tribune: http://www.chicagotribune.com/news/nationworld/sns-ap-eu-spain-catalan-charter,0,3960255.story
2. CNN *: http://edition.cnn.com/2010/WORLD/europe/07/11/spain.protests/index.html
3. Los Angeles Times: http://www.latimes.com/news/nationworld/wire/sns-ap-eu-spain-catalan-charter,0,6049371.story
4. Sign On San Diego: http://www.signonsandiego.com/news/2010/jul/10/catalans-rally-for-greater-autonomy-within-spain/
5. The Washington Post: http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/07/10/AR2010071002103.html
6. Associated Press: http://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5hvoD_aS9MyjiPhPiOjRp4xQttGsgD9GSC8KG0
Qatar
1. AlJazeera: http://english.aljazeera.net/news/europe/2010/07/2010710185032846718.html
Índia
1. The Times of India: http://timesofindia.indiatimes.com/world/europe/Catalans-rally-in-Barcelona-for-greater-autonomy-within-Spain/articleshow/6153278.cms
Nova Zelanda
1. The Southland Times: http://www.stuff.co.nz/southland-times/news/world-news/3907312/Huge-Catalan-protest-in-Spain
Rússia
1. Lenta.ru: http://lenta.ru/news/2010/07/11/marcha/
Mundials
1. Demotix: http://www.demotix.com/news/384405/1500000-demostrated-barcelona-defend-catalan-freedom
2. Monters and Critics: http://www.monstersandcritics.com/news/europe/news/article_1569910.php/Hundreds-of-thousands-demonstrate-in-Spain-for-Catalan-autonomy
dimarts, 6 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)