LA CANDIDATURA UNITÀRIA DEL SOBIRANISME AVANÇA

Una vintena de forces polítiques i socials que comprenen la pràctica totalitat de l´independentisme català es van aplegar el dia 14 passat a l’Ateneu Barcelonès amb la finalitat de formar una candidatura unitària, transversal i equitativa per a les pròximes eleccions. Hi va...n ser presents Víctor Terradellas, del corrent Plataforma per la Sobirania de Convergència Democràtica de Catalunya; Ramon Carné del Cercle Català de Negocis, Eduard López i Elisenda Paluzie, d’Esquerra Republicana; Roger Granados, Esther Ponsa, Ignasi Planas, Marc Viñolas i Imma Bellafont, de Reagrupament; Josep Manuel Ximenis, de les CUP d’Arenys; Enric Canela, de Suma Independència; Anna Arqué, de Democràcia Catalana; Josep Planchart, d’Estat Català; Xavier Andreu d’Unitat Catalana; Agustí Soler del Partit Republicà Català; Carles Móra de la Coordinadora de les Consultes i Carme Forcadell, de la Plataforma pel Dret a Decidir; ; Victor Cucurull d’Acte de Sobirania; Josep M. Andreu del CADCI; Santiago Espot, de Força Catalunya; Santiago Vilanova, d’Alternativa Verda; Pep Puig dels Verds; Carles Roca, de Crida per la Terra i altres.

Hi van assistir-hi també Josep Maria Terricabras, Toni Strubell i Sergi Jover vocal de l’Ateneu a títol personal.

La convocatòria la van fer els promotors del Manifest per una Conferència Nacional del Sobiranisme, que han signat un centenar de persones de prestigi vinculades amb tots els àmbits de la societat catalana. Dels sis promotors, van assistir Heribert Barrera, Joan Blanch, Oriol Domènech, Agustí Bassols i Antoni M. Badia i Margarit. El Dr. Moisés Broggi el volia presidir però va patir una indisposició. L’acte el va presentar Josep M. Minguell, i Josep Pinyol en va coordinar la discussió estratègica.

L’assemblea va acordar que els membres dels col•lectius polítics mantindrien dues reunions la setmana entrant amb responsables del màxim nivell per establir els acords bàsics i començar a proposar noms per a confeccionar les llistes electorals de les quatre circumscripcions catalanes. D’aquestes reunions ha de sortir també un consell d’arbitratge integrat per persones de prestigi i neutralitat reconeguts que tingui potestat per decidir si no hi ha entesa a l’hora d’establir l’ordre dels candidats.

Tots els assistents van coincidir en un acord de mínims, que comença per tenir com a única prioritat que el Parlament faci una proclamació unilateral d’independència. Tota la resta de qüestions parlamentàries quedarien a l’albir de cadascun dels diputats que sortissin elegits, de manera que cada representant podrà defensar íntegrament el programa del seu grup. Hi va haver acord que els punts bàsics de les negociacions s’haurien de tancar abans de finals de juliol perquè les eleccions seran, amb tota probabilitat, a finals d’octubre.

Els assistents van convenir que el moment és únic perquè l’independentisme obtingui uns resultats electorals històrics, un cop les enquestes li donen ja la majoria social i la manifestació del 10 de juliol i les consultes a centenars de pobles li han donat el protagonisme al carrer. Tots van assumir també que les forces presents per separat obtindrien, amb tota probabilitat, resultats minsos, i que era justament la força d’una candidatura unitària la que els donaria visibilitat i seria capaç d’aglutinar els vots de moltíssimes persones desencisades per les actuacions dels partits tradicionals al llarg dels últims anys.