dilluns, 14 de setembre del 2015
dimecres, 17 de setembre del 2014
Proposta de participació a la Xarxa Referèndum 9N
Benvolguts companys;
La Xarxa Referèndum 9N ès una agrupació d'entitats connectades entre elles per mostrar als partits que estàn a favor de la consulta que hi ha una base cívica que els recolza.
El proper 20 de Setembre a Sta. Coloma de Gramanet es farà la signatura solemne del compromís.
Bellaterra Decideix ha estat convidada a participar-hi.
Em caldría la vostra aprobació per a que Bellaterra Decideix hi estigui representada en aquest acte.
Aquest ès el document;
COMPROMÍS DE GRAMENET PEL REFERÈNDUM OFICIAL DEL 9 DE NOVEMBRE
Gràcies a anys i anys de resistència, que han cristal·litzat en els darrers temps en una mobilització continuada del poble català, hem arribat on som: a les portes de celebrar una consulta oficial que ha de servir per a que el poble de Catalunya voti sobre la independència per poder construir lliurement el futur polític, econòmic i social del país.
És la voluntat del poble. Una demanda social expressada, en els darrers anys, en centenars de consultes populars (iniciades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009), en manifestacions massives (com la de l’11 de setembre de 2012) i en mobilitzacions imponents (com la via catalana del 2013 i la V de l’11 de setembre d’enguany). Aquesta massiva mobilització social és, sense cap dubte, l’avaladora de la voluntat del poble català de decidir el seu futur col·lectiu.
El dret a l'autodeterminació és un dret democràtic fonamental, reconegut internacionalment, i el seu exercici
és un dret reivindicat avui per una àmplia majoria de la població catalana i ratificat per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. Aquest clam popular, pacífic i democràtic, a favor del dret a decidir, contrasta però amb la bel·ligerància de l’Estat espanyol.
Una voluntat popular que es va materialitzar en les eleccions al Parlament del 2012 amb la victòria de les forces polítiques que duien en el seu programa electoral el compromís d’un referèndum/consulta oficial, i amb una Declaració de Sobirania, aprovada per la majoria absoluta del Parlament, que defineix el poble català com a subjecte polític i jurídic
EL 16 de gener de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar sol·licitar al govern espanyol la transferència de la competència per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Tanmateix, el 8 d’abril de 2014 la majoria del Parlament espanyol hi va votar en contra. A causa d’aquesta oposició, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de consultes populars no referendàries, avalada pel Consell de garanties estatutàries. Sobre aquesta base legal, el president de la Generalitat ha convocat la consulta del 9 de novembre de 2014 la qual ha estat suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional a conseqüència del recurs interposat pel govern espanyol. (o, variant del text pel cas que no s’hagi produït encara la suspensió cautelar) la qual ha estat objecte d’amenaça de suspensió cautelar pel Tribunal Constitucional a conseqüència de la intenció manifesta del govern espanyol de presentar-hi recurs.
El clam social majoritari a Catalunya a favor del dret a decidir no és una raó suficient per a l’Estat espanyol per respectar l’exercici del dret universal a l’autodeterminació del poble català. Perquè allò que realment el mou a adoptar aquesta actitud bel·ligerant contra la voluntat de votar de les catalanes i els catalans és únicament una raó política. La coincidència amb el referèndum a Escòcia ho palesa de manera diàfana. Dos Estats que formen part del mateix espai socioeconòmic europeu difereixen totalment a l’hora de respectar o no el dret a l’autodeterminació de les nacions que històricament han incorporat.
Davant d’aquesta situació, els signataris del Compromís de Gramenet pel Referèndum Oficial del 9 de novembre manifestem:
QUE el poble de Catalunya ha expressat, com a mínim des dels últims cinc anys, de manera massiva, pacífica i democràtica que vol votar sobre la independència de Catalunya i decidir el futur polític, econòmic i social del país, i que aquesta expressió popular majoritària, manifestació de la sobirania del poble, és aval suficient per celebrar el referèndum el proper 9 de novembre.
QUE la voluntat majoritària del poble no pot quedar supeditada a la decisió de cap tribunal, i molt menys del Tribunal Constitucional espanyol, un òrgan mancat de credibilitat per l’alt grau de politització i de parcialitat dels seus membres, com en va ser mostra la retallada de l’Estatut d’Autonomia. La legitimitat dels acords del Parlament de Catalunya no pot ser qüestionada per cap tribunal perquè el Parlament ostenta legítimament la representació de la sobirania del poble.
QUE contra el mandat popular democràtic d’atorgar la paraula a la ciutadania perquè es manifesti sobre el futur del país no s’hi poden oposar raons de legalitat, tal com ha posat de manifest La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, tot recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de lliure determinació als pobles, i no als estats, i afirmant, a més, que no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret d’autodeterminació. Cal tenir present, també, que el Tribunal Internacional de Justícia, en el seu dictamen del 22 de Juliol de 2010, va manifestar, que no existeix en el dret internacional general cap norma que prohibeixi les declaracions d’independència, i va argumentar, a més, que el principi internacional d’integritat territorial no pot oposar-se al dret d’autodeterminació dels Pobles perquè aquest principi només afecta a la relació entre estats.
QUE cap dels Estats del nostre entorn immediat gaudeix d’un fil continuat de legalitat jurídica constitucional,sinó que en algun moment o altre de la seva història han trencat amb el marc precedent per bastir-ne un de nou de més democràtic.
QUE, per tot això, des del Compromís de Santa Coloma de Gramenet exigim que el govern i el Parlament de Catalunya, tant sí com no, organitzin i facin la consulta oficial sobre la independència el 9 de novembre d’acord amb el mandat democràtic emanat de la voluntat manifesta del poble català.
Us acompanyo el llistat inicial d'entitats adherides, sapigueu peró que s'hi han adherit més de 50 entitats més, ademés de partits i sindicats, i que també formalitzaràn el seu compromís en el moment de la signatura del document.
Adhesions
GRUP INICIAL D’ENTITATS ADHERIDES A LA XARXA
REFERÈNDUM 9N (24-VII-2014)
Col•lectiu Drassanes
Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA)
Impulsors Coordinadora de la Consulta sobre la Independència (Referèndum Sí o Sí)
Procés Constituent
International Commission of European Citizens (ICEC)
Intersindical CSC
Institut Nova Història (INH)
Ara o Mai
Catalunya Diu Prou
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI)
SomCats
Fundació TiC
Voluntaris 9N2014
Escola en Català
CES - Cercle d’Estudis Sobiranistes
Associació cultural ‘El Sotrac’
Fundació President Macià
Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC)
Club FNEC
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) Ateneu Independentista d’Arenys de Munt
Diari Gran del sobiranisme
Treballadors/es x la Independència (Sectorial de l’ANC)
Veïns x la Independència (Sectorial de l’ANC)
Espai Mata de Jonc
Comissió Independentista de Badalona
NOVES ADHESIONS (DARRERES) D’ENTITATS A LA XARXA
REFERÈNDUM 9N (20-IX-2014)
Multireferèndum
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Procés Constituent
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Pacte Nacional per l’Autodeterminació
Ca la Dona
Casal Argentino
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
Plataforma pel Dret a Decidir (PDD)
Joves per la Independència (ANJI, sectorial de l’ANC)
Sí, amb Nosaltres
MAG grup
Casal Popular el Tabaran
Fundació Reeixida
Comitè Català Internacionalista
Gescompte SL
Artés per la Independència (Territorial de l’ANC)Ecologistes per la Independència (e3xI , sectorial de l’ANC)
Forum FES
Rius de Llibertat (Grup d’Acció del Gironès)
Grup d’Acció de la Cerdanya
Nou Barris per la Independència (9BxI, territorial de l’ANC)
La Xarxa Referèndum 9N ès una agrupació d'entitats connectades entre elles per mostrar als partits que estàn a favor de la consulta que hi ha una base cívica que els recolza.
El proper 20 de Setembre a Sta. Coloma de Gramanet es farà la signatura solemne del compromís.
Bellaterra Decideix ha estat convidada a participar-hi.
Em caldría la vostra aprobació per a que Bellaterra Decideix hi estigui representada en aquest acte.
Aquest ès el document;
COMPROMÍS DE GRAMENET PEL REFERÈNDUM OFICIAL DEL 9 DE NOVEMBRE
Gràcies a anys i anys de resistència, que han cristal·litzat en els darrers temps en una mobilització continuada del poble català, hem arribat on som: a les portes de celebrar una consulta oficial que ha de servir per a que el poble de Catalunya voti sobre la independència per poder construir lliurement el futur polític, econòmic i social del país.
És la voluntat del poble. Una demanda social expressada, en els darrers anys, en centenars de consultes populars (iniciades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009), en manifestacions massives (com la de l’11 de setembre de 2012) i en mobilitzacions imponents (com la via catalana del 2013 i la V de l’11 de setembre d’enguany). Aquesta massiva mobilització social és, sense cap dubte, l’avaladora de la voluntat del poble català de decidir el seu futur col·lectiu.
El dret a l'autodeterminació és un dret democràtic fonamental, reconegut internacionalment, i el seu exercici
és un dret reivindicat avui per una àmplia majoria de la població catalana i ratificat per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. Aquest clam popular, pacífic i democràtic, a favor del dret a decidir, contrasta però amb la bel·ligerància de l’Estat espanyol.
Una voluntat popular que es va materialitzar en les eleccions al Parlament del 2012 amb la victòria de les forces polítiques que duien en el seu programa electoral el compromís d’un referèndum/consulta oficial, i amb una Declaració de Sobirania, aprovada per la majoria absoluta del Parlament, que defineix el poble català com a subjecte polític i jurídic
EL 16 de gener de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar sol·licitar al govern espanyol la transferència de la competència per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Tanmateix, el 8 d’abril de 2014 la majoria del Parlament espanyol hi va votar en contra. A causa d’aquesta oposició, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de consultes populars no referendàries, avalada pel Consell de garanties estatutàries. Sobre aquesta base legal, el president de la Generalitat ha convocat la consulta del 9 de novembre de 2014 la qual ha estat suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional a conseqüència del recurs interposat pel govern espanyol. (o, variant del text pel cas que no s’hagi produït encara la suspensió cautelar) la qual ha estat objecte d’amenaça de suspensió cautelar pel Tribunal Constitucional a conseqüència de la intenció manifesta del govern espanyol de presentar-hi recurs.
El clam social majoritari a Catalunya a favor del dret a decidir no és una raó suficient per a l’Estat espanyol per respectar l’exercici del dret universal a l’autodeterminació del poble català. Perquè allò que realment el mou a adoptar aquesta actitud bel·ligerant contra la voluntat de votar de les catalanes i els catalans és únicament una raó política. La coincidència amb el referèndum a Escòcia ho palesa de manera diàfana. Dos Estats que formen part del mateix espai socioeconòmic europeu difereixen totalment a l’hora de respectar o no el dret a l’autodeterminació de les nacions que històricament han incorporat.
Davant d’aquesta situació, els signataris del Compromís de Gramenet pel Referèndum Oficial del 9 de novembre manifestem:
QUE el poble de Catalunya ha expressat, com a mínim des dels últims cinc anys, de manera massiva, pacífica i democràtica que vol votar sobre la independència de Catalunya i decidir el futur polític, econòmic i social del país, i que aquesta expressió popular majoritària, manifestació de la sobirania del poble, és aval suficient per celebrar el referèndum el proper 9 de novembre.
QUE la voluntat majoritària del poble no pot quedar supeditada a la decisió de cap tribunal, i molt menys del Tribunal Constitucional espanyol, un òrgan mancat de credibilitat per l’alt grau de politització i de parcialitat dels seus membres, com en va ser mostra la retallada de l’Estatut d’Autonomia. La legitimitat dels acords del Parlament de Catalunya no pot ser qüestionada per cap tribunal perquè el Parlament ostenta legítimament la representació de la sobirania del poble.
QUE contra el mandat popular democràtic d’atorgar la paraula a la ciutadania perquè es manifesti sobre el futur del país no s’hi poden oposar raons de legalitat, tal com ha posat de manifest La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, tot recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de lliure determinació als pobles, i no als estats, i afirmant, a més, que no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret d’autodeterminació. Cal tenir present, també, que el Tribunal Internacional de Justícia, en el seu dictamen del 22 de Juliol de 2010, va manifestar, que no existeix en el dret internacional general cap norma que prohibeixi les declaracions d’independència, i va argumentar, a més, que el principi internacional d’integritat territorial no pot oposar-se al dret d’autodeterminació dels Pobles perquè aquest principi només afecta a la relació entre estats.
QUE cap dels Estats del nostre entorn immediat gaudeix d’un fil continuat de legalitat jurídica constitucional,sinó que en algun moment o altre de la seva història han trencat amb el marc precedent per bastir-ne un de nou de més democràtic.
QUE, per tot això, des del Compromís de Santa Coloma de Gramenet exigim que el govern i el Parlament de Catalunya, tant sí com no, organitzin i facin la consulta oficial sobre la independència el 9 de novembre d’acord amb el mandat democràtic emanat de la voluntat manifesta del poble català.
Us acompanyo el llistat inicial d'entitats adherides, sapigueu peró que s'hi han adherit més de 50 entitats més, ademés de partits i sindicats, i que també formalitzaràn el seu compromís en el moment de la signatura del document.
Adhesions
GRUP INICIAL D’ENTITATS ADHERIDES A LA XARXA
REFERÈNDUM 9N (24-VII-2014)
Col•lectiu Drassanes
Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA)
Impulsors Coordinadora de la Consulta sobre la Independència (Referèndum Sí o Sí)
Procés Constituent
International Commission of European Citizens (ICEC)
Intersindical CSC
Institut Nova Història (INH)
Ara o Mai
Catalunya Diu Prou
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI)
SomCats
Fundació TiC
Voluntaris 9N2014
Escola en Català
CES - Cercle d’Estudis Sobiranistes
Associació cultural ‘El Sotrac’
Fundació President Macià
Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC)
Club FNEC
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) Ateneu Independentista d’Arenys de Munt
Diari Gran del sobiranisme
Treballadors/es x la Independència (Sectorial de l’ANC)
Veïns x la Independència (Sectorial de l’ANC)
Espai Mata de Jonc
Comissió Independentista de Badalona
NOVES ADHESIONS (DARRERES) D’ENTITATS A LA XARXA
REFERÈNDUM 9N (20-IX-2014)
Multireferèndum
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Procés Constituent
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Pacte Nacional per l’Autodeterminació
Ca la Dona
Casal Argentino
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
Plataforma pel Dret a Decidir (PDD)
Joves per la Independència (ANJI, sectorial de l’ANC)
Sí, amb Nosaltres
MAG grup
Casal Popular el Tabaran
Fundació Reeixida
Comitè Català Internacionalista
Gescompte SL
Artés per la Independència (Territorial de l’ANC)Ecologistes per la Independència (e3xI , sectorial de l’ANC)
Forum FES
Rius de Llibertat (Grup d’Acció del Gironès)
Grup d’Acció de la Cerdanya
Nou Barris per la Independència (9BxI, territorial de l’ANC)
divendres, 13 de juliol del 2012
ALBIRANT ÍTACA
Des del cap d’amunt del pal major de la nau itíta estant, si mirem en la direcció indicada, podem percebre clarament les Sagrades Terres d’Ítaca.
No hi ha dubte, es reconeix perfectament el poderòs Cim de les Dues Punxes .
Mai, des que els lladres entraren per Almansa i ens forçaren a sortir mar enllà, havíem estat tant a prop de casa.
I ès que pels seus propis errors els Falsos Dèus estàn a punt de llençar la tovallola, no han pogut ni amb el nostre coratge ni la nostra voluntat d’autodeterminació.
Enrere queden les aigües de les sirenes federalistes que van fer perdre el nord a molts de nosaltres. El seu cant prometia un futur compartit creïble però que nomès era versemblant pels que les escoltaven. Mai ha hagut a fora una veritable voluntat federalista.
Enrere i lluny queden les terres i mars del Cíclop Monòrquid ( que no va morir al llit, que és viu i està presente) on era ell qui ens deia que nosaltres no erem ningú. No som únicament una cultura diferent, una connexió de països diferents, som una Nació.
Lluny, però segons com encara ara se’ls pot sentir, estàn els habitants de l’Illa del Minotaure, propietat (illa i habitants) també del cíclop.
Uns habitants que no saben si parlen per beure o beuen per parlar i que estàn tant acostumats a no incorporar temes de conversa nous que acaben les seves xerrades amb una desqüalificació com a conclusió consensuada.
Ès hora de posar proa a Ítaca i fer fons a l’illa.
No perdem el temps en ficar-nos de cap en el banc de boires que és el Pacte Fiscal perqué, en cas que fos efectiu, fins que no en sortim, si ès que ens ensortim, tornaríem a estar a mar obert.
L’emoció per la fi de la travessía no ens ha de fer baixar el nivell d’atenció per les nostres tasques. I navegar prudentment cap a port perqué si bé el paisatge general no ha camviat en tant de temps si que cap la possibilitat que les cartes de navegació s’hagin modificat sense que nosaltres en tiguem notícia.
Tampoc hem de navegar a l’estil dels mars del T.O.P. on el secretisme i l’obediència deguda eren vitals per sobreviure perqué en aquells mars hi habita el la Bèstia d’en Creix.
La Bèstia d’en Creix és un monstre cruel i sanguinari que controla que la nau vagi en la direcció que els Falsos Dèus manen; si algú ni tant sols se li acudía parlar la bèstia saltava per damunt la borda i s’emportava el tripulant fora nau.
A vegades aconseguíem recuperar els tripulants abans que desapareguessin i encara ara els recordem xops i els seus ulls esbatanats un cop estaven sans i estalvis a coberta.
Altres vegades els perdíem definitivament i d’altres apareixíen en un illa llunyana d’on Creix els va capturar. Molts estaven amb els ronyons, el cor o l’ànima trencada.
Llor i glòria als antics pilots! vius, morts o assassinats pels Falsos Dèus . Però demanar ara la mateixa mena d’unitat que quan travessàvem els mars del T.O.P. acabarà per produïr l’efecte contrari al desitjat, a banda que acabem fastiguejats o pitjor encara, emprenyats entre nosaltres.
Cal tenir present sempre la idea d’Ítaca i no tenir sempre present qui o quin grup pilotarà la nau en el moment de fondejar l’illa.
I mentre un grup fa la guàrdia portant la nau a l’illa, que tothom pugi a la coberta superior per tractar de com ens regirem a terra ferma. Tothom hi és convidat i des d’arreu hi hauran propostes. Tothom? No els companys de la coberta “Els Joglars” no pujaran.
A la coberta “Els Joglars” hi viuen uns tripulants itítes valents i amb empenta que han estat encantats pel Falsos Dèus de l’illa del Minotaure, viuen penjats cap per avall d’uns tràpecis de circ i repeteixen com un mantra: “L’individualisme preval per sobre del poble que sustenta l’individu”.
No s’adonen que ells també son nosaltres.
Cal doncs que posem xarxes de protecció per als nostres companys ja que un cop fondegem Ítaca l’encanteri es desfarà i els Falsos Dèus deixaràn caure les cordes que sustenten els trapècis mentre amb orgull despòtic proclamaràn: “Roma no paga traidores”.
I un cop recuperats i entre nosaltres els companys de la coberta “Els Joglars” ells també voldran i podran amb plena llibertat dir la seva de com s’ha de regir Ítaca a partir d’ara.
Per a la nostra estimada Europa segrestada, segrestada pels Falsos Dèus sota el xantage que si cauen els Falsos Dèus caurà Europa, cal que sàpiga que ens volem regir en armonia amb ella i contribuïr al seu alliberament peró si Europa no ens vol, les normes que ens regiran seran semblants a les de l’illa nòrdica del Gel i el Foc que hores d’ara està reescribint.
Recordem que abans de les nostres Assemblees de Pau i Treva a l’Illa del Gel i Foc ja teníen parlamentarisme.
Som a prop, molt a prop, nomès cal el serè desitg de fondejar a Ítaca.
Des del cap d’amunt del pal major de la nau itíta estant, si mirem en la direcció indicada, podem percebre clarament les Sagrades Terres d’Ítaca.
No hi ha dubte, es reconeix perfectament el poderòs Cim de les Dues Punxes .
Mai, des que els lladres entraren per Almansa i ens forçaren a sortir mar enllà, havíem estat tant a prop de casa.
I ès que pels seus propis errors els Falsos Dèus estàn a punt de llençar la tovallola, no han pogut ni amb el nostre coratge ni la nostra voluntat d’autodeterminació.
Enrere queden les aigües de les sirenes federalistes que van fer perdre el nord a molts de nosaltres. El seu cant prometia un futur compartit creïble però que nomès era versemblant pels que les escoltaven. Mai ha hagut a fora una veritable voluntat federalista.
Enrere i lluny queden les terres i mars del Cíclop Monòrquid ( que no va morir al llit, que és viu i està presente) on era ell qui ens deia que nosaltres no erem ningú. No som únicament una cultura diferent, una connexió de països diferents, som una Nació.
Lluny, però segons com encara ara se’ls pot sentir, estàn els habitants de l’Illa del Minotaure, propietat (illa i habitants) també del cíclop.
Uns habitants que no saben si parlen per beure o beuen per parlar i que estàn tant acostumats a no incorporar temes de conversa nous que acaben les seves xerrades amb una desqüalificació com a conclusió consensuada.
Ès hora de posar proa a Ítaca i fer fons a l’illa.
No perdem el temps en ficar-nos de cap en el banc de boires que és el Pacte Fiscal perqué, en cas que fos efectiu, fins que no en sortim, si ès que ens ensortim, tornaríem a estar a mar obert.
L’emoció per la fi de la travessía no ens ha de fer baixar el nivell d’atenció per les nostres tasques. I navegar prudentment cap a port perqué si bé el paisatge general no ha camviat en tant de temps si que cap la possibilitat que les cartes de navegació s’hagin modificat sense que nosaltres en tiguem notícia.
Tampoc hem de navegar a l’estil dels mars del T.O.P. on el secretisme i l’obediència deguda eren vitals per sobreviure perqué en aquells mars hi habita el la Bèstia d’en Creix.
La Bèstia d’en Creix és un monstre cruel i sanguinari que controla que la nau vagi en la direcció que els Falsos Dèus manen; si algú ni tant sols se li acudía parlar la bèstia saltava per damunt la borda i s’emportava el tripulant fora nau.
A vegades aconseguíem recuperar els tripulants abans que desapareguessin i encara ara els recordem xops i els seus ulls esbatanats un cop estaven sans i estalvis a coberta.
Altres vegades els perdíem definitivament i d’altres apareixíen en un illa llunyana d’on Creix els va capturar. Molts estaven amb els ronyons, el cor o l’ànima trencada.
Llor i glòria als antics pilots! vius, morts o assassinats pels Falsos Dèus . Però demanar ara la mateixa mena d’unitat que quan travessàvem els mars del T.O.P. acabarà per produïr l’efecte contrari al desitjat, a banda que acabem fastiguejats o pitjor encara, emprenyats entre nosaltres.
Cal tenir present sempre la idea d’Ítaca i no tenir sempre present qui o quin grup pilotarà la nau en el moment de fondejar l’illa.
I mentre un grup fa la guàrdia portant la nau a l’illa, que tothom pugi a la coberta superior per tractar de com ens regirem a terra ferma. Tothom hi és convidat i des d’arreu hi hauran propostes. Tothom? No els companys de la coberta “Els Joglars” no pujaran.
A la coberta “Els Joglars” hi viuen uns tripulants itítes valents i amb empenta que han estat encantats pel Falsos Dèus de l’illa del Minotaure, viuen penjats cap per avall d’uns tràpecis de circ i repeteixen com un mantra: “L’individualisme preval per sobre del poble que sustenta l’individu”.
No s’adonen que ells també son nosaltres.
Cal doncs que posem xarxes de protecció per als nostres companys ja que un cop fondegem Ítaca l’encanteri es desfarà i els Falsos Dèus deixaràn caure les cordes que sustenten els trapècis mentre amb orgull despòtic proclamaràn: “Roma no paga traidores”.
I un cop recuperats i entre nosaltres els companys de la coberta “Els Joglars” ells també voldran i podran amb plena llibertat dir la seva de com s’ha de regir Ítaca a partir d’ara.
Per a la nostra estimada Europa segrestada, segrestada pels Falsos Dèus sota el xantage que si cauen els Falsos Dèus caurà Europa, cal que sàpiga que ens volem regir en armonia amb ella i contribuïr al seu alliberament peró si Europa no ens vol, les normes que ens regiran seran semblants a les de l’illa nòrdica del Gel i el Foc que hores d’ara està reescribint.
Recordem que abans de les nostres Assemblees de Pau i Treva a l’Illa del Gel i Foc ja teníen parlamentarisme.
Som a prop, molt a prop, nomès cal el serè desitg de fondejar a Ítaca.
dissabte, 22 d’octubre del 2011
COMPATROTES?
QUÀN SE N'ADONARÀN QUE LA SOLUCIÓ A LA CRISI ECONÒMICA D'ESPANYA PASSA PER LA INDEPENDÈNCIA DE EUSKAL HERRIA I DE LA NACIÓ CATALANA?
NOSALTRES NO SOM EL PROBLEMA!, SOM PART DE LA SOLUCIÓ!
Enviat per Jordi Tardós
dilluns, 12 de setembre del 2011
dimarts, 6 de setembre del 2011
dimecres, 1 de juny del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)